Evolució de la Població.
DEMOGRAFIA
El 1719 el Vallès Occidental només tenia 12,3 h/km2 (7 197 en total), però ja hi havia dos nuclis urbans: Terrassa (1 835 h), i Sabadell (1 145). Com arreu de Catalunya, la població pujà notablement durant aquest segle, i el 1787 hom recomptà 14 851 h, més de la meitat dels quals hom pot considerar urbans: els dels nuclis de Terrassa (4 077 h), Sabadell, esdevingut segon cap de la comarca (2 236 h) i Sant Cugat (1 039). El 1860 la població s'havia triplicat: 53 083 h. Sabadell havia esdevingut la ciutat més gran (14 214 h), seguida de Terrassa (8 873, i 11 187 amb Sant Pere de Terrassa, que li havia d'ésser annexat en bona part),Sant Cugat (2 543). A partir del 1920 s'inicià un creixement desfermat: 98 920 h, 37 529 del quals a Sabadell, 30 532 a Terrassa, 2 874 a Sant Cugat, 2 810 . El 1936, la comarca tenia 147 451 h amb Sabadell i Terrassa molt igualades (48 774 i 47 416 h, respectivament) i molt per davant Sant Cugat, que no arribaven als 8 000 h. Malgrat el retrocés que comportà la guerra civil, el creixement demogràfic continuà, i el 1960 hom arribava als 268 386 h. Sabadell havia superat els 100 000 h (105 152) i Terrassa s'hi apropava (92 234). 295) i Sant Cugat (11 884). Pel que fa a Sabadell i Terrassa aquest mateix any tenien 189 404h i 158 063 h respectivament. El 1998 la comarca tenia 695 910 h i el 2001 la població havia augmentat a 736 682 h, amb una densitat de 1 267,9 h/km2 i un increment de 40 772 persones en el període intercensal 1998-2001. El saldo vegetatiu fou del 3,9‰, el saldo migratori, del 9,2‰ i el creixement total de la població, del 13,9‰. Terrassa, amb 173 775 h i un creixement absolut de 8 121 h. Tan sols Sant Cugat del Vallès (60 265 h). El 2001, la distribució del cens per edats mostrava un clar predomini de la població adulta, atès que el 15,6% de la població tenia menys de 15 anys, el 70,5% era població adulta i el 13,9% sobrepassava els 65 anys. El mateix any, la població activa de la comarca estava constituïda per 376 594 persones, amb una taxa d'atur del 10,3%. El 0,5% de les persones ocupades treballava en l'agricultura (un dels percentatges més baixos del país, on la mitjana el mateix any era del 2,5%), el 31,7% en la indústria, el 10,1% en la construcció i el 57,8% en els serveis.
HISTÒRIA: prehistòria - romanització
Els testimonis de poblament abans del neolític són (ara per ara) incerts. A la primera època dels metalls corresponen diverses coves sepulcrals col·lectives (a Sant Llorenç del Munt, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, etc.) que demostren la intensitat del poblament. El pas cap a l'edat del ferro es manifesta amb les necròpolis hallstàttiques de Can Missert, a Terrassa, i de Can Roqueta, a Sabadell, com també a diverses coves. Durant el període ibèric la comarca corresponia al poble dels laietans, probablement, i la densitat de poblament era alta, com ho demostren els poblats a les serres que tanquen la comarca, però també al pla (Rubí, etc.). Alguns dels poblats ibèrics continuaren durant la romanització; se'n destacà Terrassa, que esdevingué municipi romà el 73 dC, amb el nom deMunicipium Flavium Egara, únic nucli urbà que tingué aquesta categoria a tot el Vallès. El poblament rural d'època romana és molt intens i dispers, amb vil·les normalment petites, poc monumentals, indici tot plegat d'una economia agrícola de propietat mitjana o petita. Les destruccions del s. III dC afectaren molts d'aquests nuclis rurals. La comarca era travessada per la via Augusta, que passava per Arraona (Sabadell). Durant els s. I-III dC la vinya fou un conreu important, i l'exportació de vi fou destacada.
ORÍGENS RECENTS
Fins a la creació dels partits judicials, el 1834, cap divisió administrativa o jurisdiccional, civil o eclesiàstica no dividí en dos el Vallès; fou, per tant, el partit judicial de Terrassa la primera demarcació que comprengué la comarca, tanmateix sense Montcada i Reixac, que era del partit dels afores de Barcelona, i, en canvi, amb Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). El 1960 se'n segregà el partit judicial de Sabadell, amb tots els municipis de la conca del Besòs, excepte Sant Llorenç Savall, que restà al de Terrassa, i en canvi incorporava Montcada i Reixac. La divisió territorial del 1936 no mantingué aquesta dualitat, i féu de Sabadell la capital d'una comarca que comprenia els partits judicials de Sabadell i Terrassa (sense Olesa), a més de la vila de Caldes. L'any 1989 el Parlament aprovà la cocapitalitat Terrassa-Sabadell i féu segregar Caldes de Montbui, que s'agregà al Vallès Oriental.
El 1719 el Vallès Occidental només tenia 12,3 h/km2 (7 197 en total), però ja hi havia dos nuclis urbans: Terrassa (1 835 h), i Sabadell (1 145). Com arreu de Catalunya, la població pujà notablement durant aquest segle, i el 1787 hom recomptà 14 851 h, més de la meitat dels quals hom pot considerar urbans: els dels nuclis de Terrassa (4 077 h), Sabadell, esdevingut segon cap de la comarca (2 236 h) i Sant Cugat (1 039). El 1860 la població s'havia triplicat: 53 083 h. Sabadell havia esdevingut la ciutat més gran (14 214 h), seguida de Terrassa (8 873, i 11 187 amb Sant Pere de Terrassa, que li havia d'ésser annexat en bona part),Sant Cugat (2 543). A partir del 1920 s'inicià un creixement desfermat: 98 920 h, 37 529 del quals a Sabadell, 30 532 a Terrassa, 2 874 a Sant Cugat, 2 810 . El 1936, la comarca tenia 147 451 h amb Sabadell i Terrassa molt igualades (48 774 i 47 416 h, respectivament) i molt per davant Sant Cugat, que no arribaven als 8 000 h. Malgrat el retrocés que comportà la guerra civil, el creixement demogràfic continuà, i el 1960 hom arribava als 268 386 h. Sabadell havia superat els 100 000 h (105 152) i Terrassa s'hi apropava (92 234). 295) i Sant Cugat (11 884). Pel que fa a Sabadell i Terrassa aquest mateix any tenien 189 404h i 158 063 h respectivament. El 1998 la comarca tenia 695 910 h i el 2001 la població havia augmentat a 736 682 h, amb una densitat de 1 267,9 h/km2 i un increment de 40 772 persones en el període intercensal 1998-2001. El saldo vegetatiu fou del 3,9‰, el saldo migratori, del 9,2‰ i el creixement total de la població, del 13,9‰. Terrassa, amb 173 775 h i un creixement absolut de 8 121 h. Tan sols Sant Cugat del Vallès (60 265 h). El 2001, la distribució del cens per edats mostrava un clar predomini de la població adulta, atès que el 15,6% de la població tenia menys de 15 anys, el 70,5% era població adulta i el 13,9% sobrepassava els 65 anys. El mateix any, la població activa de la comarca estava constituïda per 376 594 persones, amb una taxa d'atur del 10,3%. El 0,5% de les persones ocupades treballava en l'agricultura (un dels percentatges més baixos del país, on la mitjana el mateix any era del 2,5%), el 31,7% en la indústria, el 10,1% en la construcció i el 57,8% en els serveis.
HISTÒRIA: prehistòria - romanització
Els testimonis de poblament abans del neolític són (ara per ara) incerts. A la primera època dels metalls corresponen diverses coves sepulcrals col·lectives (a Sant Llorenç del Munt, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, etc.) que demostren la intensitat del poblament. El pas cap a l'edat del ferro es manifesta amb les necròpolis hallstàttiques de Can Missert, a Terrassa, i de Can Roqueta, a Sabadell, com també a diverses coves. Durant el període ibèric la comarca corresponia al poble dels laietans, probablement, i la densitat de poblament era alta, com ho demostren els poblats a les serres que tanquen la comarca, però també al pla (Rubí, etc.). Alguns dels poblats ibèrics continuaren durant la romanització; se'n destacà Terrassa, que esdevingué municipi romà el 73 dC, amb el nom deMunicipium Flavium Egara, únic nucli urbà que tingué aquesta categoria a tot el Vallès. El poblament rural d'època romana és molt intens i dispers, amb vil·les normalment petites, poc monumentals, indici tot plegat d'una economia agrícola de propietat mitjana o petita. Les destruccions del s. III dC afectaren molts d'aquests nuclis rurals. La comarca era travessada per la via Augusta, que passava per Arraona (Sabadell). Durant els s. I-III dC la vinya fou un conreu important, i l'exportació de vi fou destacada.
ORÍGENS RECENTS
Fins a la creació dels partits judicials, el 1834, cap divisió administrativa o jurisdiccional, civil o eclesiàstica no dividí en dos el Vallès; fou, per tant, el partit judicial de Terrassa la primera demarcació que comprengué la comarca, tanmateix sense Montcada i Reixac, que era del partit dels afores de Barcelona, i, en canvi, amb Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). El 1960 se'n segregà el partit judicial de Sabadell, amb tots els municipis de la conca del Besòs, excepte Sant Llorenç Savall, que restà al de Terrassa, i en canvi incorporava Montcada i Reixac. La divisió territorial del 1936 no mantingué aquesta dualitat, i féu de Sabadell la capital d'una comarca que comprenia els partits judicials de Sabadell i Terrassa (sense Olesa), a més de la vila de Caldes. L'any 1989 el Parlament aprovà la cocapitalitat Terrassa-Sabadell i féu segregar Caldes de Montbui, que s'agregà al Vallès Oriental.